El municipi de Baix Pallars, de 128,81 km2, és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà. El terme tradicional ocupava només 11,36 km2, però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea (21,53 km2), Baén (52,50 km2) i Montcortès de Pallars (43,42 km2). D’ençà d’aquest any, el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars.
Actualment consta d’una població de 351 habitants distribuïts en 28 nuclis, del quals 14 són habitats tot l’any, 5 s’han convertit en pobles de segona residència i la resta estan totalment deshabitats. El municipi està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies: la zona de Baén, situada al marge del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l’Alt Urgell; el Vall de la Noguera Pallaresa i el Pla de Corts, que s’estén des del marge dret de la vall fins l’inici de la Vall Fosca, caracteritzat per les seves terrasses i per la presència del llac de Montcortès d’origen càrstic.
L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre (Alt Urgell), al S amb la Conca de Dalt i la Pobla de Segur, tots dos del Pallars Jussà, al SW amb Senterada i a l’W amb la Torre de Capdella, tots dos també del Pallars Jussà.
El clima de Baix Pallars, en general, es caracteritza per uns hiverns freds més o menys llargs, sense ésser gèlid, i uns estius càlids.
Pel que fa a la vegetació, en les zones altes a l’estatge subalpí (1.600 m - 2.000 m) hi trobem el bosc de pi negre amb boixerola i ginebre (tot a l’obaga de Cuberes). Les fagedes i les avetoses força estranyes en aquesta zona també hi són presents, la primera " la Fageda de la Llau de la Tosquella" a Cuberes i la segona "L’avetosa d´Ancs".
A zona de la muntanya mitjana (estatge montà) on es localitzen els boscos més importants, pinedes de pi roig i a les zones assolellades, roure martinenc i alzines. En les obagues apareixen el bedolls i els freixos. Als marges dels barrancs i principalment del riu la vegetació de ribera, pollancres, freixos, verns....
Cal destacar també l’amplia varietat de bolets de primavera i de tardor que fan les delícies dels que els cullen i dels que se’ls mengen, així tenim: rovellons, ceps, rossinyols, murgues, fredolics, mocoses, carreretes, moixarrons...etc.
Quan a la fauna, per la gran diversitat d’ecosistemes que té el Baix Pallars, que va des de el bosc de ribera fins a l’estatge alpí, fa que hi puguem trobar una gran diversitat d’espècies que va des de les truites i carpes del riu Noguera Pallaresa i l’Estany de Montcortès, als tritons de les 7 Fonts (Cuberes), passant per les granotes de qualsevol font o bassa.
Els mamífers: el teixó, la llebre, el conill de bosc, la guineu, l’esquirol, la marta, el porc senglar, i les estrelles de la colla : la llúdriga del riu Noguera Pallaresa i els cérvols de la Reserva de Boumort.
El grup més representatiu són les aus, de les quals destaquen, en gran mesura les de les zones altes (Cuberes i Reserva Nacional de Caça de Boumort) aus necròfagues i rapinyaires com el voltor, el trencalòs, l’aufrany, l’àguila daurada, l’astor, etc. a les zones boscoses el picot i el fascinant gall fer, autèntic rei del bosc. En les zones baixes i en els sembrats: la perdiu, la guatlla i un gran nombre de petits ocells com ara els pardals, pit-roig, orenetes, cucuts, todons i a les zones humides ànecs i el bernat pescaire de la Noguera Pallaresa.
Els habitants de Baix Pallars viuen de l’agricultura i la ramaderia, als quals s’ha d’afegir, fins a l’època recent, el negoci de l’extracció de la sal, així com d’alguns serveis. Actualment hi ha un incipient desenvolupament del sector turístic.
Pel que fa a la Gastronomia, el Baix Pallars té una cuina rica de muntanya, on el protagonista és el porc, del qual se’n fan uns embotits excel·lents i de molta anomenada "el xolís i la secallona", també el confitat (costella, llonganissa traïdora i llom), la botifarra negra, la d’ou i el pernil.
Amb el corder també es fa un embotit típic anomenat "girella", que es menja fregit a la paella o bé amb una salseta amb cap i potes, i el palpís (cuixa de corder sencera i emmetxada amb alls i cansalada, feta al forn).
Altres plats són el conill amb carreretes o moixarrons, la truitada amb carreretes, l’all i oli de codony, la verdura de cols amb rosta, la vianda (escudella) amb peres de Cardós i pilota, l’estofat de caça (llebre, senglar, cérvol, ...), sopes de pa, trumfes al caliu, i l’amanida de xicoies.
També hi ha tradició formatgera, formatges d’ovella i de vaca (serrat i de tupí). Pel que fa a les postres, les més típiques són: el mostillo, el brossat, les culiestres (amb llet de vaca), el filiberto i la crema.
El nostre municipi és ric en espais naturals i en patrimoni cultural. Tenim 3 zones PEIN ( Estany de Montcortés, Collegats i Costoia) a més d’estar dins la Reserva Nacional de Caça de Boumort.
Així trobem: l’estret de Collegats amb l’Argenteria, que fou font d’inspiració per a Gaudí i Mossèn Cinto Verdaguer; la Geganta Adormida, les grans masses boscoses de Pentina i Cuberes, on habita el gall fer, el cérvol, l’aufrany, el trencalòs i el voltor, i l’estany càrstic de Montcortès, on es poden practicar esports aquàtics i pescar truites. Aquest estany també ha estat font d’inspiració de moltes llegendes.
Quan al patrimoni cultural tenim tres conjunts declarats Bé d’Interès Nacional: la Vila closa de Gerri de la Sal i el Monestir de Santa Maria, l’Alfolí i els Salins de Gerri i el nucli de Peramea. D’altra banda tenim un seguit de petites esglésies romàniques en diferents nuclis del municipi, a més del megalitisme del Pla de Corts, amb dolmens a Peramea i Peracalç.
Les poblacions més importants són: Gerri de la Sal, Peramea, Montcortès, Bretui i Baén.
